El planning poker és una de les millors eines per a fer estimació de l’esforc per a cada una de les funcionalitats descrites al Product Backlog. Si tu i els teus companys d’equip sou capaços de determinar l’esforç, tindreu control sobre la “quantitat” de feina de qualitat que sou capaços de lliurar a cada cicle. Si sabeu això teniu la millor eina per classificar i prioritzar les necessitats descrites per l’usuari, i saber-ne amb molta exactitud tempos i durada del projecte.
L’equip (i només l’equip) ha d’aprendre a consensuar l’esforç que comporta fer realitat cada ítem del product backlog. La única forma d’assolir això és amb la pràctica i dialogant de forma oberta i sincera amb els companys. El Planning Poker és una eina que pot ajudar-vos a assolir aquest nivell d’expertessa necessàri
Hi ha diferents modalitats per a fer estimació amb planning poker, però totes estan subjectes a les mateixes regles essencials, i que convé recordar:
El procediment de valoració es torna a repetir fins que s’obtingui un consens sobre l’esforç de dur a terme la funcionalitat sotmesa a votació, de forma que tot l’equip estigui alineat sobre l’esforç.
Es poden utilitzar cartes, aplicacions o plantilles amb els valors permesos.
![]() |
![]() |
|
Exemple 1 | Exemple 2 |
Tradicionalment, les cartes de planning poker acostumen a seguir una numeració que és propera a la succesió de Fibonacci, amb els valors següents:
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
Una altra forma de fer estimació, i que te força èxit entre els equips de projecte és fer estimació amb altres gradients no numèrics, per exemple amb talles de roba:
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
A l’enllaç següent pots trobar els arxius de les cartes amb successió de Fibonacci i talles per a que les puguis imprimir. L’arxiu conté els PNG de cada una de les cartes, i dos PDF amb les cartes en diferents mides per impressió.
He fet el disseny de cartes que m’agradaria tenir per als meus equips. I ho són perquè sóc conscient que sovint amb la numeració de la seqüència de Fibonacci no és suficient. En equips nous és habitual no tenir una idea clara de que significa una tasca valorada en “20”. Les valoracions en les primeres iteracions acostumen a ser massa altes. I és una tendència que convé control·lar i abordar ja des de la 1a iteració.
Aquestes cartes porten associades a cada valoració una imatge, que pretén donar una idea sobre la complexitat. I pretén explicar a l’equip que tasques valorades en 5, 8 o 13 són tasques complexes. I que tasques valorades en 20, 40 o 100 probablement són tasques d’elevat risc per a l’equip. Com més gran és una tasca, més risc hi ha d’acabar fent una gran feina que no s’adapta realment a les necessitats de l’usuari. Cal que l’equip sigui conscient d’aquest risc per tal que pugui decidir si realment accepta la construcció d’una tasca amb aquest volum, o prefereix dedicar temps a subdividir aquesta en tasques més assumibles.
La clau d’això és el MVP (Minimum Valuable Product). L’equip, incloent-hi al Product Owner, tenen el repte de fer entendre a totes les parts que els MVP han de significar increment de valor assumible per a totes les parts. I que per tant, cal que tothom es comprometi en el consens de la grandaria dels diferents ítems del Product Backlog.
Descarrega les cartes aquí