calaix[À]gil.com

calaix[À]gil


CAT | ESP | EN



El Producte Mínim Viable (MVP) i com conviure amb Scrum sense desvirtuar-lo

CAT, ESP, EN

calaix[À]gil | Articles (CAT) | Conceptes Agile importants
Data publicació: 23/01/2026
Última modificació: 23/01/2026
Aquest article explora la naturalesa del Producte Mínim Viable (MVP) com una estratègia d’aprenentatge i no simplement com un conjunt de funcions reduïdes

Abans de començar, definim de manera breu i precisa el concepte de MVP (Producte Mínim Viable).

Un MVP és l’execució d’un experiment dissenyat per validar o refutar una hipòtesi rellevant, amb l’objectiu de reduir una incertesa i obtenir aprenentatge accionable sobre el producte, els usuaris, el mercat o el problema a resoldre. Aquest experiment no ha de ser necessàriament un producte


Aquesta definició pot sorprendre. Una ràpida cerca a Internet mostra moltes interpretacions que presenten MVP com un element integrat dins de Scrum, fins i tot com un possible substitut del Sprint Goal, de la Definition of Done o de l’increment. Aquesta interpretació, tot i ser molt comuna, és una mala pràctica que desvirtua tant el marc de treball Scrum com el concepte de MVP i la seva utilitat real dins d’un projecte o una organització.

Quan llegim “Producte Mínim Viable”, tendim a pensar automàticament en producte, en petites funcionalitats i en valor. Però MVP no tracta principalment d’això. Tracta de posar a prova una hipòtesi que no ha de materialitzar-se en un producte viable ni tan sols usable.

  • Producte no implica necessàriament una solució final. Pot ser un experiment, una simulació o una representació parcial d’allò que creiem que pot funcionar. El que importa no és el producte en si, sinó la hipòtesi que volem contrastar amb usuaris reals.
  • Mínim no fa referència al nombre mínim de funcionalitats amb valor. Fa referència al mínim esforç necessari per obtenir un aprenentatge fiable. Simplicitat, enfocament i eliminació de tot allò accessori.
  • Viable no descriu un conjunt de funcionalitats llestes per ser lliurades, sinó la viabilitat de l’experiment: ha de ser executable, mesurable i capaç de generar evidència.

Un exemple clàssic de MVP podria ser el següent:
  • Hipòtesi: Els usuaris d’Instagram experimenten estrès en veure públicament el nombre de likes.
  • Experiment: Amagar el nombre de likes en un context geogràfic controlat.
  • Aprenentatge: L’experiència dels usuaris millora en aquest context.
  • Decisió: Validada la hipòtesi, el producte evoluciona per eliminar la visibilitat pública dels likes.

Com es pot observar, MVP està estretament relacionat amb hipòtesis, experiments, aprenentatge i presa de decisions. No amb funcionalitats lliurades dins d’un únic Sprint ni amb increments de producte validats de manera cíclica sense reduir realment la incertesa.


1. Què NO és un MVP

És important tenir clar què NO és un MVP. MVP i Scrum són conceptes completament diferents, tot i que poden complementar-se per facilitar l’entrega iterativa de valor de qualitat.

MVP no forma part de l’estàndard Scrum. Per tant, fer Scrum no significa en cap cas que s’estigui aplicant MVP. Per començar, MVP prové de Lean. Scrum s’ha apropat a Lean en les versions més recents, sobretot en el principi d’evitar el malbaratament al llarg del procés iteratiu de construcció d’un producte.


L’any 2011, Eric Ries, al seu llibre “The Lean Startup”, incorpora el concepte de MVP dins de Lean i el defineix a partir de tres pilars bàsics: aprenentatge, validació d’hipòtesis i presa de decisions. Aquí és clau entendre que MVP no es focalitza explícitament en el producte, sinó en aprenentatge.

Scrum té una forta orientació cap a l’increment de valor i cap al producte. I quan apliquem MVP, el primer impuls sol ser pensar en funcionalitats i en valor tangible. Però MVP no és això. MVP és una eina que ajuda els equips a millorar la seva manera de treballar per obtenir millors resultats. Per aconseguir-ho, cal crear un entorn on l’aprenentatge continu, la prova d’hipòtesis i el possible fracàs —per intentar una altra direcció— siguin possibles, acceptats i, fins i tot, promoguts.

Algunes derivades concretes d’aquest enfocament, que ajuden a clarificar què NO és un MVP, són les següents:

  • Un Sprint no és un MVP. Dir que cada Sprint té el seu propi MVP és no entendre correctament aquest concepte. Dit d’una altra manera, és scrumitzar el concepte de MVP. Un MVP pot ser —i sovint ha de ser— el resultat de diversos Sprints.
  • Això no vol dir que un MVP sigui una definició inicial que no es revisa al llarg del projecte. Cal trobar un punt intermig.
  • MVP no substitueix ni elimina conceptes necessaris de Scrum, com el Sprint Goal o la Definition of Done. Aquests conceptes, que sí tenen una vida iterativa dins del projecte, han de continuar existint.
  • MVP no és un límit artificial per crear un producte petit per definició. El producte ha de ser tan gran com necessiti ser.
  • MVP no és una llista de funcionalitats mínimes. MVP parla de valor i aprenentatge, no de llistes d’utilitats inconnexes.
  • MVP no és una garantia d’èxit. Podem tenir un MVP molt ben definit en un context de mala comunicació que generi conflictes i resultats mediocres.
  • MVP no és una excusa per no decidir. MVP no substitueix la presa de decisions; la fa inevitable.



2. Objectius i avantatges en l’ús del concepte de MVP

L’ús del concepte de MVP no respon únicament a la voluntat de construir més ràpid o amb menys cost, sinó a la necessitat de prendre millors decisions en entorns d’incertesa. En la construcció d’un producte, el risc principal no és la velocitat ni el nombre de funcionalitats desplegades, sinó construir allò que no aporta valor real a l’organització.

En aquest context, MVP s’ha de considerar una eina de govern del producte. Aquesta eina permet reduir incerteses i orientar l’evolució del producte a partir d’evidències obtingudes del món real —usuaris que utilitzen realment el producte—. Els objectius de MVP es poden resumir en un de central:

Assegurar que avancem en la direcció correcta en la construcció del nostre producte.


2.1. Els objectius de MVP

Una llista més detallada d’objectius podria ser la següent:

  1. Validar hipòtesis de valor: confirmar o refutar supòsits clau sobre les intencions del negoci en funcionalitats concretes del producte.
  2. Obtenir aprenentatge mesurable amb el mínim cost: cada hipòtesi validada o refutada genera aprenentatge i feedback, ajuda a definir futurs MVP de manera més encertada, redueix la incertesa i permet avançar amb evidències.
  3. Reduir el risc d’invertir en la direcció equivocada: si una necessitat deixa de ser rellevant, es pot canviar el focus cap a necessitats més crítiques.
  4. Guiar les decisions sobre el producte amb evidències: el feedback real dels usuaris proporciona informació fiable per prendre millors decisions sobre l’evolució del producte.
  5. Focalitzar l’equip en necessitats reals i prioritzades: MVP ajuda a evitar desenvolupaments dispersos i funcionalitats per si de cas.
  6. Assegurar el valor abans d’invertir en optimització tècnica: primer es valida la utilitat real amb usuaris; després s’optimitzen la qualitat, l’escalabilitat o l’eficiència.

En resum, aprendre en el context d’un MVP no significa crear funcionalitats, sinó validar necessitats reals. Cada MVP ha de poder respondre preguntes clares:
  • val la pena fer-ho?
  • Resol una necessitat real?
  • Aporta valor mesurable?

Aquest aprenentatge s’ha de basar en evidències observables d’ús i comportament, no únicament en opinions o intuïcions internes. El resultat és un increment tangible que permet prendre decisions informades sobre l’evolució del producte.

2.2. Els avantatges de MVP

L’ús de MVP per governar la creació de productes aporta una sèrie d’avantatges clau:

  1. Menor time-to-market.
  2. Millor enfocament en valor.
  3. Facilita la conversa amb stakeholders.
  4. Redueix el biaix de confirmació.
  5. Fomenta una cultura d’experimentació.
  6. Millora la presa de decisions del Product Owner.

Aquests avantatges són una conseqüència directa d’aplicar objectius clars i mesurables. Quan MVP s’utilitza com el que és —una eina per formular hipòtesis, posar-les a prova i prendre decisions basades en evidències reals— el producte evoluciona d’una manera més enfocada, coherent i alineada amb les necessitats reals de l’usuari.

Tanmateix, ignorar els tres pilars d’hipòtesi, experiment i aprenentatge condueix a la scrumització de MVP: convertir-lo en un artefacte o ritual més dins del cicle Scrum. Aquesta confusió genera friccions amb pràctiques consolidades com el Sprint Goal o la Definition of Done, i desvirtua tant el propòsit de MVP com el del mateix marc de treball.




3. MVP com a complement de valor en el marc de treball Scrum

MVP no substitueix Scrum ni s’hi superposa: el complementa. Scrum proporciona el marc per construir increments de qualitat; MVP aporta el criteri per decidir quins increments val la pena construir i amb quin objectiu d’aprenentatge.

Molts equips que treballen amb Scrum veuen MVP com un element que es pot incorporar com un artefacte més dins de les dinàmiques habituals. En aquest punt, existeix el risc de tractar MVP com una llista d’elements que aporten valor a cada Sprint. Això simplifica el veritable propòsit de MVP, que és facilitar l’aprenentatge, no lliurar valor de manera cíclica.

MVP no altera el marc de treball Scrum. Conceptes clau com l’increment, el Sprint Goal o la Definition of Done continuen sent fonamentals. El repte consisteix a entendre com hipòtesis, experiments i aprenentatge poden conviure sense introduir biaixos en l’operativa dels equips ni en la comunicació amb els stakeholders.


3.1. Govern de la construcció davant del govern de l’aprenentatge

Scrum té un focus clar i fàcilment comprensible per als equips: proporcionar valor de manera iterativa —no necessàriament a cada Sprint, com recorda el concepte de release— encara que sigui en increments petits. Això es tradueix en artefactes i activitats orientades a seleccionar increments viables que permetin avançar cap a un producte escalable, segur i útil.

MVP se centra en l’aprenentatge i en com aquest pot influir positivament en la reducció d’incerteses que guien el Product Owner en la presa de decisions sobre l’evolució del producte.

Si entenem MVP com una eina per reduir incertesa, podem assumir que reduir incertesa no sempre significa avançar en increments de valor per al negoci. Hi ha decisions que no es poden prendre simplement afegint més valor, sinó aturant-se i qüestionant si allò que s’ha construït genera el valor correcte per continuar evolucionant el producte. Resoldre incerteses té un impacte directe i positiu en definir el camí adequat per a l’evolució del producte i les seves funcionalitats.


3.2. MVP i Sprints no han de coincidir necessàriament

MVP es relaciona amb el discovery de la mateixa manera que Scrum es relaciona amb el Sprint. És a dir, MVP busca resoldre incertesa mitjançant la prova d’hipòtesis per descobrir si aquestes són vàlides o simples miratges del mercat. Cal aclarir que MVP no és un marc de discovery —aquest pot integrar-se perfectament dins de Scrum—, sinó una eina enfocada al discovery i no a la producció de valor no validat.

Quan Instagram va decidir provar si mostrar públicament el nombre de likes generava estrès en els usuaris, no pensava a aportar nou valor de producte, sinó a resoldre un dubte que podia marcar la seva evolució futura. És raonable pensar que, juntament amb funcionalitats alineades amb un Sprint Goal, es va desplegar un experiment petit i simple per validar o refutar aquella hipòtesi.

Aquesta manera de pensar, tant a nivell d’equip com d’organització, genera un entorn en què és possible desplegar increments amb valor complementari a altres necessitats, i on hi ha espai per aprendre sobre el producte i el mercat amb l’objectiu d’evolucionar en la millor direcció possible.

Per concloure aquesta secció, l’objectiu últim de l’aprenentatge no és aprendre per aprendre, sinó reduir la incertesa suficient per prendre millors decisions de producte. MVP no substitueix ni relaxa els compromisos de Scrum, sinó que hi conviu amb els increments orientats a valor dins d’un mateix cicle de treball.




4. Hipòtesi, experiment i aprenentatge

Com s’ha comentat anteriorment, MVP es basa en tres pilars fonamentals: hipòtesi, experiment i aprenentatge. En aquesta secció aprofundim en cadascun d’ells.


4.1. Hipòtesi

Una hipòtesi és una suposició que inicialment es creu certa, però que requereix validació, ja sigui per confirmar-la o per refutar-la. Al llarg d’un projecte poden sorgir dubtes sobre si una funcionalitat o una determinada orientació del producte és realment l’adequada.

Amb MVP formulem hipòtesis dissenyades per resoldre aquestes incerteses. La llista d’hipòtesis que van apareixent amb el temps s’ha de prioritzar, ja que algunes són més crítiques per al futur del producte que d’altres. En funció d’aquesta priorització, decidim quines s’incorporen al flux de treball.

El Product Owner és qui governa les hipòtesis. La seva responsabilitat és doble:

  1. Definir hipòtesis enfocades en el valor, l’ús o l’impacte sobre el producte.
  2. Prioritzar les hipòtesis en funció del risc i de la incertesa que volen reduir, i no en funció del valor produït ni de l’esforç d’implementació.

4.2. Experiment

L’experiment és l’execució d’una hipòtesi amb l’objectiu de validar-la o refutar-la. Scrum pot actuar com a vehicle d’execució de l’experiment. Un experiment pot encaixar dins d’un Sprint perquè l’equip el construeixi i els usuaris posin a prova la hipòtesi plantejada.

Un experiment no ha d’estar limitat a un únic Sprint; pot estendre’s en el temps. També és important entendre que un experiment pot generar o no un increment de valor de producte. Tanmateix, l’aprenentatge obtingut sempre té valor per a l’equip i per al negoci.

L’objectiu principal d’un experiment és validar o refutar una hipòtesi, tot i que a la pràctica això no sempre s’aconsegueix. Sovint les hipòtesis són incompletes, els experiments revelen noves incerteses o els resultats només validen parcialment la suposició inicial, fet que porta a reformulacions o a la generació de noves hipòtesis.


4.3. Aprenentatge

L’aprenentatge és el resultat de l’execució de l’experiment: la informació obtinguda que permet validar o refutar la hipòtesi. Aquest aprenentatge pot influir en el que es mostra a la Sprint Review, modificar el Product Backlog o fins i tot afectar futurs Sprint Goals.

L’aprenentatge és responsabilitat de tothom. L’equip aprèn construint experiments que poden marcar l’evolució del producte. Els stakeholders aprenen en veure confirmades o refutades suposicions sobre usuaris, negoci o mercat. El Product Owner aprèn en obtenir una comprensió més sòlida del que realment és el producte a cada etapa.




5. Rols i responsabilitats en MVP

Treballar amb llistes d’hipòtesis prioritzades implica que diferents persones assumeixin responsabilitats diferents en cada moment del procés.

Això inclou accions de priorització, construcció d’experiments, proves en el món real i recollida d’informació que permeti aprendre i prendre decisions, tot mantenint una convivència sana amb el marc de treball Scrum.


Es tracta d’una feina coral que impacta tots els implicats en el projecte, inclòs el negoci. Una manera d’abordar aquest repartiment de responsabilitats sense caure en l’error de diluir MVP dins de Scrum és centrar-se en els seus pilars: hipòtesi, experiment i aprenentatge.


5.1. Definició i priorització d’hipòtesis

És lògic que la persona més interessada a resoldre incerteses que poden afectar negativament el producte sigui qui el governa. Per això, el Product Owner és el principal responsable de recollir i prioritzar les hipòtesis.

Això no vol dir que el Product Owner actuï en solitari. No pot inventar hipòtesis. Els stakeholders aporten informació clau sobre el context, les restriccions, els objectius de negoci i condicionants legals, polítics o de mercat que generen incertesa.

El Product Owner incorpora activament —no delega— aquest context en la definició de la llista d’hipòtesis. La responsabilitat final de la priorització continua sent seva i es basa en criteris de risc i incertesa, no en l’esforç o la complexitat tècnica.


5.2. Construcció d’experiments

Un cop el Product Owner decideix que una hipòtesi s’ha de sotmetre a validació, correspon al Scrum Team incorporar les tasques tècniques necessàries dins d’un o diversos Sprints per construir l’experiment. El Scrum Team és responsable de dissenyar i construir l’experiment de la manera tècnicament més adequada, però no de decidir quina hipòtesi és prioritària ni com s’han d’interpretar els resultats.


5.3. Aprenentatge, mesurament i validació

Un cop desplegat l’experiment, el focus torna als stakeholders o, més concretament, als usuaris o al mercat que en faran un ús real. L’equip tècnic continua implicat proporcionant suport, ajustos o solucions tècniques quan cal. El resultat és informació en forma de mètriques, KPIs —indicadors clau—, estadístiques i altres dades rellevants que permeten validar o refutar la hipòtesi inicial.


5.4. Presa de decisions

Finalment, un cop validada o refutada la hipòtesi, el Product Owner disposa d’informació de valor per interpretar l’aprenentatge i prendre decisions sobre el futur del producte: perseverar en la direcció actual, reorientar-la o continuar investigant si la incertesa no s’ha resolt completament.

Aquestes decisions solen tenir impacte sobre artefactes de Scrum com el Sprint Goal, el Product Backlog i els increments. La validació o refutació d’una hipòtesi pot modificar la priorització i el contingut del Product Backlog, així com els objectius de Sprints futurs.




6. Conclusió

Per tancar aquest article, cal insistir en una idea clau: MVP no és una tècnica que formi part del marc de treball Scrum, ni una activitat o artefacte que s’hi pugui afegir sense més. Entendre MVP d’aquesta manera és una mala pràctica que desvirtua tant el seu propòsit com el del mateix Scrum.

MVP és una estratègia orientada a reduir incerteses crítiques que poden condicionar greument l’evolució d’un producte. El seu focus no és incrementar funcionalitats, sinó aportar una visió del valor basada en la reducció de riscos mitjançant evidències reals.

A través d’hipòtesis explícites, experiments dissenyats per posar-les a prova i l’aprenentatge que se’n deriva, MVP obliga equips i organitzacions a afrontar una realitat sovint incòmoda: decidir. Quan s’utilitza amb rigor, MVP no substitueix Scrum ni en relaxa els compromisos, sinó que complementa el govern del producte. Però només funciona quan hi ha una voluntat real d’aprendre i d’actuar en conseqüència.