Quan treballem amb product backlog, ràpidament ens adonem que, en projectes complexos, tenim una gran llista de necessitats atòmiques, la qual no ens permet tenir una visió clara de dos aspectes que són molt importants per a l’èxit del projecte:
Un product backlog, per si sol, no pot donar resposta a aquestes preguntes. Cal una eina que ens permeti, per una banda, assegurar que els ítems descrits al product backlog donen resposta o validesa a l’objectiu del producte (product goal). I, per altra banda, ens cal una eina que ens permeti fer una selecció d’ítems per tal d’avançar en la construcció del producte, proporcionant en tot moment un mínim increment de valor (MVP) als usuaris (i no simplement producte).
User Story Mapping és una tècnica, ideada per Jeff Patton el 2014 en el seu llibre “User Story Mapping: Discover the Whole Story, Build the Right Product”. Amb aquesta tècnica és possible veure gràficament una disposició dels ítems d’un product backlog que mostri en tot moment quin és el valor que es proporciona o proporcionarà als usuaris. I si aquest valor dona resposta o justifica l’objectiu del producte.
Aquesta és una tasca constant per part de tots els membres de l’equip, i amb responsabilitat en el product owner. És aquest el principal interessat en tenir una visió clara sobre l’acompliment general de l’objectiu del producte, i sobre la selecció o priorització més eficient possible i orientada a proporcionar als usuaris el major grau possible de valor.
Aquesta tècnica pot aplicar-se de forma cíclica en refinements durant el projecte.
En un escenari de desenvolupament àgil, cada lliurament de producte es fa amb la intenció de proporcionar un increment funcional del producte. Per assolir-ho no és convenient subdividir el projecte en les àrees funcionals més òbvies, ja que llavors no tindríem un producte funcional fins a les últimes fases del projecte, o fins i tot, fins al final del desenvolupament. Cal dividir el producte de forma transversal, i incloure a cada lliurament la porció necessària de cada funcionalitat que es converteixi en un producte incremental i utilitzable.
A una sudivisió que proporciona un increment de producte de valor se li diu MMF : (minimum marketable feature) i correspon al conjunt mínim de funcionalitats que per si mateixes proporcionen un increment útil per als usuaris.
Així, cada MMF o conjunt de MMF poden ser encabits dins del mecanisme Scrum, de forma que el product backlog, l’sprint planning i la política de releases ja s’orienten amb aquesta mentalitat de construcció incremental.
Per articular aquesta estructuració dels lliuraments incrementals, Jeff Patton (2009) propone una eina de treball col·laborativa anomenada visual story mapping. Aquesta eina consisteix en l’execució de les tasques següents:
L’objectiu és aconseguir un mapa que mostri:
El resultat és semblant a l’esquema següent:
Aquesta activitat pot practicar-se en qualsevol dels moments en el projecte en què sigui necessari que l’equip treballi en una major comprensió dels ítems del product backlog; i en el valor que aquests proporcionen als usuaris. Aquestes sessions acostumen a organitzar-se mitjançant refinements, que habitualment tenen una durada d’1h per sessió.
El primer objectiu consisteix a ser capaços, de forma consensuada, de determinar un conjunt d’activitats d’alt nivell que conformen l’objectiu del producte (product goal). Això és el que Jeff Patton defineix amb el nom de “BackBone”.
La definició i manteniment constant d’aquesta classificació ajuda l’equip a respondre la 1a pregunta definida unes quantes línies més amunt: “Responen els ítems del product backlog a l’objectiu del producte?”
Un cop definides les principals activitats és el torn de situar cada un dels ítems del product backlog en una d’aquestes activitats. Aquesta tasca es fa de forma periòdica per tal de mantenir sempre al dia aquesta classificació, i incorporar els nous ítems apareguts al product backlog mentre el projecte avança, així com els possibles canvis sobre ítems previs.
Així tenim una imatge com la presentada més amunt. Ara és el moment de determinar un subconjunt horitzontal que ens permeti assegurar que a cada lliurament som capaços de proporcionar producte de valor.
L’equip treballa sobre la graella prèvia per tal d’identificar conjunts d’històries d’usuari que proporcionen valor, tot mantenint l’equilibri entre el cost (la suma dels story points de les històries seleccionades) i el valor que es proporciona.
La selecció, que és dinàmica i que pot variar a cada sessió, determina quins “paquets” proporcionen valor de forma assumible per a l’equip amb la durada de Sprint disponible, i implica un consens i un compromís de tècnics, Product Owner i stakeholders sobre “que es farà” i en quin ordre.
User Story Mapping: Discover the Whole Story, Build the Right Product Jeff Patton (https://www.amazon.com/dp/1491904909/ref=cm_sw_r_as_gl_api_glt_fabc_943R88XEDXR0C93EARN1?linkCode=ml1&tag=jefpatass-20)
Descarrega el document (CAT)