Una de les tasques clau del Scrum Master és ser un facilitador i un orientador per a l’equip. Facilitar no és donar respostes tècniques, sinó crear les condicions per a què l’equip les trobi.
T’has trobat amb equips on tot va bé però falten ganes de millorar? Els membres de l’equip diuen que estan motivats, però els lliuraments de valor no milloren? Notes que el teu equip ha perdut empenta? Sents que les teves iniciatives per motivar-los cauen en sac foradat?
Per facilitar bé, primer cal conèixer l’equip en el seu conjunt, però també a les persones individualment. Aquest conèixer inclou facetes que van més enllà de l’aplicació estricta del seu rol professional. Cal conèixer mínimament quins aspectes els motiven positivament a ser més eficients, a ser més curosos amb la qualitat del que fan, o a ser més flexibles davant dels canvis.
Jurgen Appelo, al seu llibre Management 3.0: Leading Agile Developers, Developing Agile Leaders, proposa una relació d’aspectes sobre els quals una persona dóna especial importància a l’hora de sentir-se motivat. Aquests aspectes s’organitzen al voltant d’una dinàmica coneguda com a Moving Motivators.
Els Moving Motivators ajuden al Scrum Master a tenir una fotografia sobre els aspectes que generen motivació en els membres de l’equip; i pot, amb l’ajuda de l’equip consensuar un mapa de motivació general per a l’equip. Posteriorment, amb aquest coneixement de valor, el Scrum Master pot facilitar que l’equip trobi iniciatives que ajudin a millorar la motivació en aquests aspectes.
Els aspectes que Jurgen Appelo identifica són les següents:
Moving Motivators és ideal en qualsevol moment del cicle de vida d’un equip o d’un projecte. Tot i que pot ser especialment útil quan un equip s’està formant. El seu valor real apareix quan es fa servir de manera periòdica o en moments de canvi.
Per exemple, pot ser especialment útil davant canvis d’objectius, reorganitzacions, incorporacions de nous membres, o quan es percep una baixada d’energia o implicació a l’equip. Evoluciona amb el context del projecte i de les persones. Per això, revisar-les al llarg del temps pot aportar informació valuosa per orientar millores reals en la dinàmica d’equip.
Les eines de l’activitat consisteixen en un joc de cartes on es descriuen cadascuna de les actituds motivadores, i un mapa de motivació. En el joc de cartes apareixen cadascun dels aspectes motivadors explicats a l’inici.
El mapa de motivació s’utilitza per mostrar en un gràfic la selecció d’actituds motivadores que un o més membres de l’equip han fet a l’exercici.
Per a una sessió individual, consistent en què un membre de l’equip seleccioni les actituds que considera més motivadores, i posteriorment realitzar un mapa de motivació per aquesta persona, podem necessitar al voltant de 20-30 minuts per persona.
Per a una sessió consistent en crear un mapa consensual de les motivacions per a l’equip, segons l’anàlisi de les dades obtingudes individualment per a cada membre de l’equip, podem necessitar entre 30 i 60 minuts.
És recomanable començar per una dinàmica grupal que permeti posar en comú percepcions sobre motivació i nivell de satisfacció. Aquesta primera visió ajuda a detectar patrons, diferències i possibles punts de fricció dins l’equip.
Per dur a terme l’activitat utilitzarem el joc de cartes de motivadors explicat anteriorment. Abans de començar, és important assegurar que tothom entén el significat de cada motivador i resoldre dubtes.
Un cop fet això, l’exercici pot aprofundir-se mitjançant converses individuals amb qui ho consideri útil. Aquestes converses no busquen fer diagnòstics personals, sinó entendre millor matisos que poden no aparèixer en el context grupal.
Aquesta activitat de Moving motivators persegueix tres objectius importants:
Un exemple de dinàmica conjunta: Reunim a l’equip. Proporcionem a l’equip el conjunt de motivadors explicats anteriorment. Si cal, els podem explicar. És hora de començar amb el 1r objectiu de l’exercici: Posar en comú motivadors i graus de satisfacció:
Un cop fet això, estem llestos per al segon objectiu de l’exercici: Estudiar la imatge conjunta:
Per assolir això és important aclarir al grup alguns detalls:
Un escenari habitual en aquest punt és descobrir que la meitat de l’equip valora per exemple, l’ordre; i l’altra meitat valora, per exemple, la llibertat. És perfectament normal. És la realitat.
Amb aquests post-its a la pissarra, conformem dos núvols informatius. El primer de motivadors satisfactoris de l’equip. I el segon de motivadors no satisfactoris. Podem ordenar aquests post-its a la pissarra lliurement per a crear aquests dos núvols de forma clara.
I finalment arribem a l’últim objectiu: Acció col·lectiva de millora:
I aquí apareix la màgia. Perquè no es tracta de que el Scrum Master endevini accions de millora de forma individual.Del que es tracta és que aquestes accions apareguin de forma natural en una conversa conjunta.I que sigui l’equip qui consensui que és el que pot fer, i com fer-ho.
No es tracta d’un Project Manager forçant un Team Building. Es tracta d’un equip compromès que cerca activament la millora.
Molt sovint l’exercici pot acabar aquí. Tot i que també és possible que volguem complementar aquesta imatge de grup, amb informació més específica i individual. En aquest últim cas podem seguir amb l’exercici amb un mecanisme d’entrevista:
La pregunta a fer a la persona que realitza l’exercici és: Què et mou?
La persona ordenarà les cartes en funció del que ella considera que el motiva o el mobilitza més. L’ordenació la durà a terme situant a l’esquerra les cartes més motivadores, i a la dreta les menys. Obtenint finalment una línia de cartes ordenades semblants a les que mostra la imatge següent:
Un cop fet això, el Scrum Master realitza la segona pregunta de l’exercici: Explica breument per què has dut a terme aquesta ordenació?
Aquí la persona que ha fet l’exercici té l’oportunitat d’explicar de forma breu perquè considera per a ell/ella que unes actituds són més motivadores; o perquè unes altres ho són menys. En aquesta explicació té l’oportunitat de corregir l’ordre si ho creu necessari en funció del procés de reflexió que pot debatre amb el Scrum Master.
Per últim, i sense modificar l’ordre de les targetes, el Scrum Master pregunta a l’entrevistat el que probablement és allò més important de l’exercici: Quin grau d’assoliment creus que gaudeixes en el moment actual per a cadascuna d’aquestes actituds?.
Per a respondre a això, l’entrevistat desplaçarà cap amunt aquelles actituds que creu que en el moment actual es veuen satisfetes. Desplaçarà cap avall les actituds que creu no s’estan reflectint en la seva situació actual, o de les que creu que té un menor assoliment. I deixarà immòbils aquelles actituds de les quals no sap si s’estan satisfent actualment, o no creu que siguin rellevants que es vegin satisfetes.
El resultat final és una disposició de les targetes semblant a la imatge següent:
Com a última part de l’exercici, tant el Scrum Master com la persona entrevistada poden construir el mapa dels seus motivadors de forma semblant a com es mostra a la imatge següent:
Aquest gràfic mostra dues coordenades per a cada motivador. En blau dibuixem el grau d’importància que l’entrevistat ha donat a la 1a part de l’exercici. I en vermell mostrem els resultats corresponents al nivell de satisfacció que el mateix entrevistat ha declarat per a cada motivador.
Estudia el gràfic i les dades amb l’entrevistat. Si l’entrevistat ha desplaçat cap amunt (són satisfactoris) els motivadors que ha col·locat més a la dreta (els que considera més rellevants); i ha desplaçat cap avall (menys satisfactoris) alguns motivadors que ha col·locat a l’esquerra (menys rellevants) això mostrarà una imatge molt ben alineada respecte a la seva motivació.
L’ideal seria que l’entrevistat estigui satisfet amb tot, però això no acostuma a passar. No té la mateixa importància la insatisfacció en motivadors rellevants, que en motivadors no rellevants.
Finalment, l’exercici inicial de dinàmica grupal pot repetir-se (potser d’aquí un temps, potser de forma periòdica) per proporcionar informació fresca sobre motivadors i sobre nivell de satisfacció general, que ens ajudi a trobar noves vies de millora.
Posem alguns exemples reals de situacions que poden tenir lloc quan practiquem aquesta dinàmica:
Posem per exemple el cas de Núria és brillant en la seva feina, però últimament la veus una mica desconnectada. Penses inicialment que podria ser una qüestió de flexibilitat horària, així que li proporciones més llibertat, però tot i així no perceps millora.
Finalment li proposes fer una sessió de Moving Motivators amb ella. De la sessió apareix una informació important. El motivador més rellevant per a ella és “l’Honor”. Per contra, el nivell de motivació per aquest aspecte és només de 2 sobre 10. Clarament alguna cosa està fallant.
Com hem vist abans, una part important i última acció en la fase d’entrevistes és estudiar les dades amb l’entrevistat. En aquest estudi intentem cercar les causes d’aquesta desmotivació, i Núria t’explica que les funcionalitats en que està treballant en aquest moment no s’alineen amb els seus valors professionals.
És important en aquest punt deixar clar que el Scrum Master no és un terapeuta. Cal ser conscient dels límits de la conversa, que no haurien d’entrar mai en l’espai personal. Així, el Scrum Master, atenent als resultats de motivadors i satisfacció, pot facilitar que la persona identifiqui possibles accions de millora específiques a la seva necessitat:
Com hem vist a l’acció grupal, es proposa construir conjuntament els núvols de satisfacció. Què passa si evidenciem que, per exemple, el motivador de “Llibertat” per a molts membres de l’equip és un motivador important, però per contra té un mal assoliment de satisfacció?
Això podria indicar que hi poden haver problemes dins de l’actual flux de treball de l’equip. Massa burocràcia? Massa punts d’avaluació per part d’elements externs a l’equip? Massa microgestió que obliga als membres de l’equip a apagar focs i no a centrar-se en el que realment importa?
Probablement, abans de l’exercici, l’equip patia aquest desajust, però no érem del tot capaços d’expressar-ho. Ara per contra és evident.
L’equip, amb la facilitació del Scrum Master, podria explorar accions de millora, com per exemple:
Moving Motivators és una eina contrastada que ajuda a Scrum Masters i a equips a tenir un millor coneixement dels aspectes que individualment o conjuntament són rellevants en la motivació dels equips.
Aquesta eina no donarà bons resultats, i fins-i-tot, pot ser contraproduent si l’equip es troba immers en un greu conflicte, o bé quan la tipologia de treball no s’adiu a bones pràctiques àgils (per exemple: organitzacions molt jeràrquiques) o bé quan la feina no pot assegurar la seguretat psicològica.
Per últim és important entendre que sovint trobarem aspectes de baixa satisfacció, que amb les dinàmiques de grup descrites poden desembocar en propostes d’acció per la millora. Aquestes accions generalment s’han de concebre com a experiments. No podem assegurar que una iniciativa, encara que surti del mateix equip, tingui resultats bons. Li hem de fer seguiment. Per això és bo que aquestes iniciatives tinguin temporalitat (per exemple: els Sprints) i es sotmetin a avaluació de resultats.
Les dinàmiques proposades aquí son vàlides sempre i quan tinguem present que les hem d’observar al llarg del temps. Repetir periòdicament l’acció grupal. Mesurar l’assoliment utilitzant per exemple les Retrospectives de Sprint. I corregint quan sigui necessari.
Moving Motivators management30.com (https://management30.com/practice/moving-motivators/)
Retrospectiva con Management 3.0: Moving Motivators Knowledge21 (https://es.k21.global/blog/retrospectiva-moving-motivators)
Moving Motivators (Champfrogs) | Conociendo los motivadores de la gente JorgeRuizAgile (https://www.youtube.com/watch?v=-ZfpcFBBDYc)
![calaix[À]gil.com](/img/logo.png){kind=logo}
