Aquest article és una continuació que proporciona una mica més de detall sobre les mètriques definides a l’article No busquis equips ràpids, construeix equips efectius.
En aquell article s’explica que l’efectivitat pot ser el concepte que guia el treball dels equips àgils, així com les comunicacions amb l’organització, per sobre de l’eficiència o l’eficàcia. Així, en aquell article es proposa la llista d’aspectes o mètriques que ens poden ajudar a millorar la nostra efectivitat com a equip:
Aquests elements permeten avaluar l’efectivitat amb un abast més ampli i alineada amb els principis de millora contínua, aprenentatge i sostenibilitat propis dels entorns àgils. Tots aquests indicadors, dels que parlarem tot seguit, ajuden a entendre no només quant es lliura, sinó com de saludable és el sistema de treball.
Com hem vist d’una forma més detallada en No busquis equips ràpids, construeix equips efectius, quan s’analitza l’efectivitat d’un equip, sovint es posa el focus en el temps de construcció tècnica (cycle time), però habitualment, abans que una necessitat arribi a fase de construcció, acostuma a passar per processos de descoberta, definició, validació i priorització (lead time). Aquests processos també consumeixen temps i recursos, i influeixen directament en el valor final que serem capaços de lliurar.
Per aquest motiu, l’optimització del flux de treball ha de considerar tot el procés, des de la idea inicial fins al lliurament. Millorar només la fase de construcció pot resultar en millores tècniques, però no necessàriament una millora en la qualitat dels resultats, el seu valor o la seva idoneïtat.
La qualitat de les eines de gestió del treball que es troben a mans de l’equip té un impacte directe en l’efectivitat. El Product Backlog i els Scrum Boards (o taulers) no són només eines de visualització, sinó mecanismes per facilitar la presa de decisions i la generació de valor.
Un Product Backlog de qualitat conté elements amb algunes característiques importants:
En aquest sentit, les històries d’usuari conformen una eina útil i habitual que ajuda a totes les parts a definir elements de valor en el Product Backlog.
Quan el backlog no compleix aquestes condicions de qualitat, es generen dubtes, feina que ha de tornar a fer-se i pèrdua de focus de l’equip.
Els Scrum Boards reflecteixen l’estat del flux de treball en temps real. Si el backlog és confús o desactualitzat, els taulers acaben mostrant informació poc fiable, fet que dificulta la coordinació i la planificació. Per contra, els Scrum Boards clars i actualitzats permeten visibilitzar colls d’ampolla, detectar bloquejos que permetin a l’equip actuar, i facilitar la presa de decisions amb l’objectiu d’assolir els compromisos establerts a l’inici del cicle.
La millora de la qualitat del backlog i dels taulers no és només responsabilitat d’un rol concret (el Product Owner o el Scrum Master), sinó que es tracta d’una pràctica col·lectiva orientada a millorar la transparència i el flux de treball.
Alguns indicadors o mètriques útils per avaluar aquesta qualitat poden ser:
En definitiva, un backlog i uns taulers de qualitat no només ordenen el treball, sinó que milloren la capacitat de l’equip per prendre decisions informades i generar valor de manera sostinguda.
Com hem vist d’una forma més detallada en No busquis equips ràpids, construeix equips efectius, la qualitat del resultat és un factor clau en l’efectivitat real d’un equip. Lliurar ràpidament però amb defectes, mancances tècniques o producte no contrastat generarà treball afegit, augment de costos i pèrdua de confiança.
El DoD ajuda a evitar que el lliurament d’increments acumulin deute tècnic o degradació, que afectin a la qualitat del producte en el seu conjunt. Per aquest motiu, l’acompliment sistemàtic del DoD és també un indicador rellevant d’efectivitat. Un equip que lliura increments que compleixen el DoD redueix necessitats de refactoring, millora la fiabilitat del producte i facilita la presa de decisions basada en increments realment acabats i útils.
Els bugs són un risc habitual en el desenvolupament de producte. La seva gestió té un impacte directe en l’efectivitat de l’equip. Per la nostra part, mesurar els bugs permet entendre:
No totes les incidències són bugs. De vegades es confonen amb noves necessitats, millores o canvis de requisits. Tampoc tots els bugs tenen el mateix impacte. Classificar-los segons severitat i urgència permet prendre millors decisions.
No existeix una única manera de gestionar els bugs. Algunes estratègies habituals inclouen:
En qualsevol cas, és important fer visible l’esforç que suposa la resolució d’un bug. Aquest treball també consumeix capacitat de l’equip i influeix en els compromisos i l’objectiu del Sprint. Tenir-ho en compte facilita converses realistes sobre compromisos i prioritats.
Descripció del problema
Un equip suporta una alta ràtio de bugs que afecten a la qualitat dels lliuraments i a la confiança de l’organització. Cada lliurament porta aparellada l’aparició de bugs que afecten al següent Sprint i a la capacitat de focalitzar-se per part de l’equip.
Què ens indica això?
Alguna cosa està fallant. El primer que podria pensar qualsevol persona és que es tracta d’una qüestió d’assegurament de la qualitat, entesa del DoD o manca de qualitat tècnica. Però aquesta podria no ser la causa. Cal analitzar l’origen d’aquests bugs i potser descobrim que es tracta d’una qüestió d’entesa dels requeriments.
Possibles impactes si no es resol
Un equip que normalitza la convivència amb una alta ràtio d’errors pot patir alguns efectes negatius clars:
Possible solució
Si analitzem l’origen dels bugs potser trobem causes subjacents interessants que van més enllà de la focalització en capacitats tècniques. Potser esbrinem que l’equip pateix canvis de requeriments durant el Sprint que afecten a l’estabilitat dels objectius inicialment compromesos. Llavors, en aquest cas, la solució consistiria en assegurar que el Product Backlog té un nivell de refinament adequat; i que l’objectiu del Sprint és prou complet i realista.
Com hem vist d’una forma més detallada en No busquis equips ràpids, construeix equips efectius, en entorns iteratius, cada increment de producte hauria d’aportar algun tipus de valor als seus destinataris. Aquest valor no sempre són increments de producte, poden ser aprenentatges, validació d’hipòtesis o reducció d’incerteses.
Quan els increments no s’utilitzen ni es validen, es perd una de les principals fortaleses dels cicles iteratius: la capacitat de rebre feedback de forma contínua. Sense aquest feedback, augmenta el risc de construir solucions que no responen a necessitats reals dels usuaris.
Per aquest motiu, és útil distingir entre output (el que es construeix) i outcome (l’impacte que genera). Un equip pot tenir molt output i, tanmateix, poc impacte real.
La satisfacció de les persones implicades en el producte és un indicador rellevant de sostenibilitat i d’efectivitat per a l’equip i per a la consecució del producte. Un sistema que genera frustració, encara que lliuri resultats, tendeix a perdre efectivitat amb el temps.
La satisfacció es pot observar des de dues perspectives complementàries: la dels stakeholders i la de l’equip.
La satisfacció dels stakeholders està relacionada amb la percepció de valor que puguin tenir a cada moment, la confiança en l’equip i la capacitat de resposta davant necessitats canviants. Aquesta percepció es pot recollir mitjançant feedback periòdic, enquestes o converses amb persones clau.
La satisfacció de l’equip està vinculada a la capacitat d’aquest de mantenir un ritme de treball estable, així com la claredat dels objectius que rep i la percepció d’impacte de la feina que fan. Equips amb baixa satisfacció acostumen a veure reduïda la seva capacitat de rendiment amb el temps.
Les cerimònies àgils, com la Sprint Review o la Sprint Retrospective, poden aportar senyals tangibles sobre aquesta satisfacció, però no substitueixen eines o tàctiques concretes per a dur a terme aquesta avaluació. Ja que el valor principal d’aquestes reunions és facilitar converses obertes i detectar tendències, i no sotmetre a avaluació a les persones.
L’avaluació de la satisfacció és un factor rellevant en la millora de l’eficiència dels equips. La satisfacció incorpora una visió humana i relacional en el treball de l’equip i les comunicacions. Un article interessant per aprofundir en aquesta qüestió és: Com detectar les àrees de motivació de l’equip i dels membres individualment. Els Moving Motivators
Mesurar l’eficàcia té sentit quan això ajuda a prendre decisions millors. El mesurament no hauria de convertir-se en un fi en si mateix. Les mètriques, les avaluacions i les eines són mitjans per aconseguir equips cohesionats, comunicacions més valuoses i millors productes.
Treballar amb aquestes mètriques te com a objectiu iniciar converses per la cerca activa de la millora, i no el simple recull d’informació per alimentar un quadre de comandament o per auditar equips. Convertim aquesta informació en catalitzadors que potencien una actitud de col·laboració i entesa mútua entre equips i organització.
A l’article No busquis equips ràpids, construeix equips efectius, mostrem exemples pràctics de com, fins i tot amb baixa tecnologia, podem extreure informació molt valuosa que permet guiar l’equip i l’organització en el camí de l’efectivitat.
En definitiva, un equip efectiu és aquell que genera valor real de manera sostenible en el temps. Aquest és, en el fons, l’objectiu de l’agilitat. Un bon producte es construeix amb bons equips; i bons equips poden existir on l’orientació al valor i la sostenibilitat importen més que la velocitat.
![calaix[À]gil.com](/img/logo.png){kind=logo}
